Bon Nadal
Amb la baixada de temperatures i l’encesa dels llums -petites espurnes blanques dins la fosca fredor del desembre- desperta un any més l’esperit nadalenc, i les sensacions i esperances de la infantesa es tornen a projectar vers els dies que s’apropen -el fred a la punta del nas, l’olor d’avet a la fira de Santa Llúcia, la fulgència silenciosa del dia de Nadal.
Són temps de fer plans cap a les nostres il·lusions: de trobades amb la família i amb els amics, de viatges propers o llunyans a la recerca de l’ambient que volem que ens envolti. Però també temps de sensibilitat cap als altres, i de difícil confrontació entre allò que sentim i allò que creiem tenir el deure de fer. És a propòsit d’aquest dubte que se’ns facilita tota una oferta de patrons i ritus stàndard, mancats de tota vigència però abonats pels interessos d’un sistema econòmic que durant el Nadal s’aprofita de la nostra debilitat mitjançant la publicitat més voraç, despietada i agressiva. Un bombardeig sense treva de missatges i models va fagocitant llavors la nostra necessitat de recolliment, bé per impacte directe o bé arrossegats per la caiguda d’aquells qui estimem.
Aquesta és l’entrada cap a un espiral estúpid d’insatisfacció mútuament contagiada; d’assistència displicent a àpats excessius; d’esperes en aeroports i de serveis massificats en paradisos falsament promesos; de presses i angoixes per realitzar una llista de compres obligades dins d’una multitud cega de cossos sense ànima, carregada de bosses i de roba inútil en l’ambient de calefacció-infern dels grans magatzems. Un espiral en què compta més la forma que el contingut, tot ignorant que Nadal podria ser màgic també si fos un dia de feina, o si ens trobessim obligadament lluny de casa, o si no tinguessim res de material a donar o rebre.
És així com el sentiment del Nadal queda sepultat sota els enderrocs de la il·lusió, i la fiblada del fred i la brillantor dels llums es van esmorteint i apagant fins l’any vinent, entre embolcalls innecessaris i restes inacabables de menjar.
El dret de pataleta
A mi també m’encanten els Nadals, sobretot pel gran esperit nadalenc de la família.
Si, el Nadal es molt bonic. Hernan, queda fatal la bandera española al costat del teu telefon. Bones festes!!
Bandera espanyola?? Quina bandera??
Rectificar es de sabis. Un petonet a l´Hug, pel seu primer any
Perdona, però continuo sense saber que quina bandera em parlaves…
M´estas vacilant?
No. Vaig mirar el blog tant des del Mozilla com des de l’Explorer i jo no hi veig cap bandera….